Tot el moviment que hi ha envers la cuina, “slow food” , és la resposta a tots aquests llocs de menjar ràpid, normalment tots centrats em menjar a base d’entrepans. Aquest moviment no deixa de girar sobre l’eix de la cuina de l’avia, una cuina amb dedicació, cura i en allò de deixa que cada cosa tingui el seu temps, vaja que faci “xup-xup”!
Com dèiem, si barregem els conceptes : slow food, entrepans i Tarragona, el resultat només potser un : el Bar Boada. Un icona, un referent, un lloc entranyable i monument del entrepà tarragoní , de segur que aquell que ha passat pel Boada, l’han marcat els seus entrepans.
Allí el temps esdevé art, es detura. Per a mi és un indret molt especial: un indret que forma part de l’ànima de la ciutat de Tarragona i on la globalització no hi entrarà mai. M’agrada la seva filosofia slow food. 
El senyor Boada fa uns entrepans a la planxa, com tota la vida, amb la seva cerimònia, barreja els ous per fer una truita en dos petits gots, com si d’un combinat o còctel és tractés, per posteriorment escampar-la per tota la planxa i farcint-la a gust del parroquià. Em de fer una referència especial a l’entrepà de sobrassada amb formatge, a la primera mossegada et creix una ensaïmada de plaer al cap!
Si visiteu el Boada, deixeu les presses a l’entrada i prepareu-vos per gaudir dels millors entrepans de la capital romana. Entre moltes altres coses, ell és l’autèntic inventor de la truita de patates xip, tot i que el Ferran Adrià és qui mediàticament l’ha patentat. És un plaer immens esmorzar xerrant o escoltant xerrar sobre el que sigui amb una ironia perpètua i un bon humor que mai no s’acaba, esmorzar escoltant converses sobre com tomba el planeta i quin és el ingredient nou que el “tasca-man” ha posat avui a l’entrepà, només per provar!
De fons, la música simfònica o l’òpera caldegen l’ambient, enmig del so de la gent, dels plats, de les copes i del fregir de la planxa, beneïda planxa. Les parets són plenes d’articles de premsa parlant del munt de gent que ha admirat les menges que s’hi fan, parlant de la popularitat de qui les fa i de mil i un invents en forma de còctels, festes populars o el que sigui en què el Boada ha participat.
Comentar que hi ha una iniciativa al faceboock “Jo també he menjat un entrepà de Can Boada“… actualment amb 566 membres. On s’enmarca: “Entrepà no se si és la millor paraula per descriure les creacions meravelloses del respectat senyor Boada, que encara que sigui un jubilat que podria estar retirat a caseta, segueix al peu del canó dia rere dia per fer que la nostra boca pugi al cel per uns instants.”
Carrer de López Peláez, 26 Tarragona
sucahipà 
Total i absolutament d’acord amb tot, només que ara al facebook ja en som més de 1.400!!!
molt be! és una bona notícia.
Mític, Tarragona hauria de dedicar alguna mena d’honor a persones com el Boada.
És únic !